POEMES DE REFERENCIA

Universitat Autònoma, dos quarts de set de la tarda

Visito ciutats amb cases entre les fàbriques,

homes amb passats ancorats en indústries desaparegudes,

vivències que mantenen l’olor de xemeneies,

música de teler i l’aspre regust del ciment.

sona un vals en el tren que arriba a Montcada,

amaga himnes revolucionaris que ningú no recorda,

vagons asèptics i logotips de Renfe,

música clàssica que travessa els suburbis.

No viatges en aquest laberint visual

de blocs i urbanitzacions entre autopistes,

arbres com ombres trencant vels vermells,

final de la tarda en torres d’energia contra l’horitzó.                  


En via morta II

Em fas preguntes

i no em deixes respondre,
vols un guerriller anarquista
per al teu ordinador compatible
i t'agafes a estàtues que es desfan,
duplicats paternalistes
que t'eviten sentir el tiroteig.
L'evasió no és ni el somni
per on pensaves que algú t'acolliria.
Vius de promeses a mitges
amb el pes del fracàs que es cauteritza,
esglésies ardents que han perdut
les imatges dels sants i els feligresos,
decoració impostada com la del temple
del Roser amb el seu centre parroquial,
deixat a una banda de la velocitat,
d'aquesta avinguda tan grisa.